Sempre he tingut un imborrable record de la pernoctació en aquell Collell, presidit per

   la Verge, acollidora pels estudiants i devots, que any rera any, molts  s'hi  apleguen  en

   senyal de veneració i agraïment pels beneficis rebuts.

        Qui no recorda aquells professors que teníem aquells anys quaranta?  Qui no havia

   tingut  mai  necessitat  de  fer cap amb ells, per a demanar-los-hi algun consell?... Erem

   una gran família, aquells estudiants, teníem una gran sort, teníem per guardians un grup 

   de  professors molt diferents entre ells, cada un amb les seves diferents personalitats,

   però això, feia que ens coneguessin de lluny, sabien molt bé el peu que calçávem, ens 

   coneixien  sempre  les  nostres  reaccions pam a pam. Això, era digne d'admirar, els hi  

   corresponíem  amb  amistat  i  respecte, perquè després de demanar-los-hi consell, en   

   sorties amb la sensació de seguretat. Vertaderament aquella època, allà, i perdoneu el 

   meu  exponent, "vivíem enclaustrats",  i aquella "corda" que ens donaven, ens era  ne-

   cessària per aguantar els tres mesos del trimestre.

        Cal  recordar,   Mn. Fullà,  Mn. Piera,  Mn. Piu Masvidal,  Mn. Vall-llosera,  Mn. Plana,

   Mn. Piferrer, Mn. Guillaume, Mn. Teixidor, el  Sr. Gubau, etc...Molts de nosaltres no vam 

   conèixer  Mn. Corcoy per professor, però sí, que vam assistir al seu sepel·li.

        Algunes vegades a través del bulletí de l'Associació  d'Antics Alumnes, s'ha recor-

   dat   l'Agustí, aquell  home amable, nerviós, treballador, complidor, i  un gran devot a la 

   Verge. Qui no el recorda quan la llum sols feia una claror que semblava una espelma?

   Qui  no el recorda  quan parlava  fent crits, sobretot amb aquell telèfon  (de l'any de la

   picor), que estava penjat a la paret?.

 

 

 

 

 

        L'Agustí, era un home, al servei per tot, i  per  tothom.  Un dia, per què no?,  anava

   molt de pressa, em va trobar a mi. Jo de tant en tant em despistava,  no em pregunteu

   on anava... perquè no ho recordo. Així que en trobar-me em va dir, hola!... Vols  venir

   amb mi?.. Li vaig preguntar on anava. Ell molt decidit en va dir al campanar !. L'Agustí,

   estava  molt  esbojarrat,  havia  vist  una cosa que no li agradava,  i  calia  sens falta

   arranjar-la, més ben dit, treure's allò de sobre en pocs moments. Vam  anar  corrents

   a  aquell  campanar,  que  recordo  que en aquella època hi havia nascut una figuera

   borda. Des  d'allí, hem va asenyalar la muntanya de Finestres, en la que s'hi veia una

   gran nuvolada  descarregant un intens xàfec. Segons  l'Agustí  era  una  intensa  pe-

   dregada.  En aquells  moments  es  va  possar a  tocar la campana, dient que alló  no 

   vinguès cap el Collell. Cal dir,que aquella pedregada no va venir cap el Collell, aquella

    tempesta  es  va  dissipar. Segur que l'Agustí, en va donar gràcies a  la Verge.  Una

   vegada  més, val  a  dir  que  aquell  home  tenia una  fe forta com un roure,  era una

   fe viva, que portava dintre el seu cor. (Jaume Planchart,a.a.)    

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 ..." Si algun dia aneu al Collell i penseu fer l'itinerari muntat i que  comença 

 just a dalt la plaça de l'Església, mirant cap  al Torn, passant per l'Oratori -

 per cert,  està  molt ben  marcat i no us podeu pas equivocar- no us obli-

 deu, quan  arribeu al  Moli de  Roca, de parar-vos i  gaudir  d'un paisatge  únic: EL SALT DE ROCA I TOT EL SEU ENTORN. 
      És  d'una  bellesa  indescriptible! Jo,  que  aquest  trajecte  l'he  fet  a 

 dotzenes  de  vegades  i  sempre  pel  revés,  és a dir,  començant  pels

 camps d'esports del  col·legi i continuant  cap  a  la Cadamont, quan  arri-

 bo  a  ROCA,  aquí s'ha de fer parada i més. Hom s'ha d'oblidar del món i 

 contemplar aquesta maravella i, absorbit per aquests paratges, imaginar-

 se que estàs en una altra galàxia. És una contemplació única !. La veritat 

 és  que  tot  el seu  recorregut  té  molts  encants. A  part del que  acabo 

 d'esmentar, hi ha abundosos llocs per encantar-s'hi. Tinc predilecció per 

 un altre: el  que  es  troba  justament  després  de la  Font de la Brugada,

 direcció al Torn  (molt maca, la font, i encara raja).  El camí puja una mica

 i,  quan  s'arriba  a  dalt, en el revolt, queda el riu Ser  a  sota, formant un 

 quadre esplèndid (un tram del riu molt recte i per cada  cantó dos  mean-

 dres  molt  pronunciats, un a la dreta i l'altre a l'esquerra). Aixó, acompa-

 nyat d'un camí enllosat, com si fos una via romana. Es a dir, una  compo-

 sició de maravella.
     Bé, amics.Us recomano que feu el recorregut perquè és molt maco!  I 

 per als que vàreu ésser alumnes del Col·legi,recordareu temps passats, 

 que això quasi sempre és bo,  i us adonareu que per aquests indrets, el

 que  en  diem  "civilització"  encara  no  hi  ha arribat gaire. Els paisatges  

 continuen essent verges i, si pot ser, que hi continuïn per molt de temps. 

 Ben vostre.