Col laboracions 02

                         Bones, Collellencs i Collellenques:
                         Com us va? Suposo que tots intentem
                         trobar el nostre racó de felicitat en no-
                         saltres mateixos i amb els altres. I els
                         que som creients, també amb el nostre trascendent.
Com alguns de vosaltres ja sabeu, el vuit de febrer
passat, el bisbe Carles de Girona m'ordenava de prevere a Banyoles.
Va ser una festa única i irrepetible, ja que a part d'es- tar acompanyat pels meus familiars, amics...també em
van acompanyar tota una bona colla d'aquesta familia
del Collell: amics,companys,professors,mossens.
Després de la cerimònia, en "Tama", el nostre cap d'estudis d'EGB, em va saludar tot dient: "Mn.Aupí, com va?". Aquest Mn.Aupí té història collellenca.
Com tots vosaltres sabeu, les arts manuals no eren el
meu fort. I també us recordareu de Mn.LLorenç. Si, el
nostre professor que, quan començava a estossegar, obria el seu paquet de "Ducados", s'acostava a la fi-
nestra i fumava la seva medicina, segons ell.
Doncs, mireu, un dia jo estava tan atabalat amb el meu
fanalet quan feia vuitè -perquè allò no sortia, era un nyap- que davant del fracàs, solució: "Mn.LLorenç, que haig de fer per ser capellà? " Resposta de Mn.
LLorenç: "Porta el fanal". I sense dir res hem va arre-
glar tota aquella muntanya de pega, paper i cartolina sense ordre ni gràcia.
D'aqui va sortir la broma de Mn.Aupí. Una broma que per aquells tombs que ens dóna la vida, s'ha concre- tat en una opció de vida.
Aquesta breu anècdota no sé per què us l'explico! Pot ser que us ho hagi explicat per animar-vos a tots els vostres somnis, aquells que ens duen a la nostra feli-
citat i la dels altres.
Una abraçada a tots els meus companys de curs, a tots aquells professors que em vau patir, a tot el personal de la casa i finalment un record bo de tots aquells que per diferents raons ja no caminen entre nosaltres. Fins una altra, amics.
                   SEBASTIÀ AUPÍ i ESCARRÀ (30/06/2004)

Molta cera s'ha cremat
sota el Crist que en Majestat
els Aspres vetlla tothora.
Molt treball dins molts eixams,
pels camins, esqueis i camps,
recollint la millor flora.
                                 Molts de peus hi ha fet parada
                                 per deixar de la pujada
                                 la pols i el pes sostinguts.
                                 Molts de peus hi ha pujat prest
                                 per deixar aplanats i llests
                                 viaranys descuneguts.
Moltes hores hi ha marcades
als cantells i a les arcades
pel cisell de la suor.
Moltes hores de silenci
en uns ulls que sens que hi pensi
em miren al fons del cor.
                                El misteri de Déu Pare
                                passeja amb mirada clara
                                pels clots dels ulls ametllats.
                                Esguarda els aspres i els rasos,
                                i els clots carregats de masos,
                               el cel i el mar blavejats.
La Presència de Déu Fill
camina com un espill
pel vestit i pel posat.
L'angoixa i la sepultura,
la pols i la terra dura
esguarda amb gran dignitat.
                              Tot l'Amor de l'Esperit
                              sobrevola deseixit
                              pel rostre de la contrada.
                              Dóna un bàlsam de consol
                              al Llàtzer i al Rossinyol
                              que hi paren llur cavalcada.

JOAN FORT i OLIVELLA, a.a.
Dell recull "Tres fragments d'un país fragmentat",me- dalla de plata dels Jocs Florals de la Ginesta d'Or de
Perpinyà de 1984, però inèdit.