Fa  pocs  mesos  que dedicàvem aquesta

secció del  Butlletí a  comentar  una estrofa dels Goigs  de la Mare de Déu  del  Collell. Era aquella posada que atribueix la funda-ció del Santuari al noble  Baró  de Cartellà, Senyor de Falgons, vers les  darreries del segle VIII.

Avui  volem referir-nos per segona volta  a la  Casa de Cartellà, que  durant  llargs  se-gles tingué per morada senyorial el castell de Falgons.

Aquesta   familia,  ara  totalment   extingida, donà molts  fills  il·lustres a  l'Església i a la Patria. Dignataris  eclessiàstics:  Abats  de

Banyoles,Sant Cugat, Ripoll i Amer;canon- ges, algun  d'ells mort  en olor de santedat, com  Roger,  qui, per  humilitat refusà la mi-tra de Girona. Cavallers, que lluitaren  ardi-dament  a   la  Reconquesta, com   en  Gui-llem  de  Cartellà, que  en  l'any  985  ajudà

amb vint llances al compte Borrell en  l'alli-beració de Barcelona;  En  Galceran, com-pany  del  compte Tallaferro en la  campa-nya   de  Córdova;  un  altre Galceran,  que  prengué  part a la  famosa batalla  de  Las Navas; en  Pere  Galceran de Cartellà, ca-pità de  cavalleria del rei  Ferran el Catòlic

a  la  conquesta  de  Granada;  i molts d'al-

tres  que  participaren  en gestes memora-bles a Tremissèn, Tunis, Gènova, Nàpols, Perpinyà, Flandes...

Tanmateix, el més gran de tots ells va ser

En Guillem Galceran de Cartellà,  en

temps del rei  En Jaume I, el Conqueridor,

 

del  qual  s'ha  celebrat  adés el setè cen-tenari  arreu   de   Catalunya.  Fa  setcents

anys  que  En Guillem Galceran de Carte-

llà, Senyor  de  Falgons, era  Virrei de  Si-

cília i compte de Catanzaro.

Si  el  considerem  com a guerrer,  ens en fa  l'elogi  més complet  la ploma del cro-nista  Muntaner, quan diu:"..fo dels millors cavallers  que hanch fossin en Espanya".

De  la  seva  dimensió  com  a governant

ens en  pot  donar  una  idea l'èxit  assolit

en el llarguíssim període de la seva ges-

tió a Sicília, en un temps  d'infinites  turbu-lències i de guerres interminables.

Però  no  són  pas  aquests els aspectes d'En  Guillem  Galceran  de  Cartellà  que més estimen els falgonencs.Ací se li pro- fessa una profunda veneració com a feli-grès  de  la  parròquia de  Falgons  en la qual  va  néixer  i  on  va  rebre  sepultura després  de  passar'hi  els darrers  anys

de  la  seva  vida, vell  i  ple  de glória, al

seu retorn de Sicília.

Perquè  el  veneren  tant la bona gent de 

 

Falgons?  -Doncs,  perquè fou ell qui ens

portà les Relíquies de Sant Ferriol,  l'esti-

mat cavaller i màrtir, al qual grans i petits s'encomanen cada dia. Piadosament ens

ho  recorda   Mossèn  Antoni  Casanova, Rector  de Falgons entre els anys 1606 i 1625, en els goigs de Sant Ferriol que va escriure per primera vegada:

 

 

Si un cop us deixeu caure per Falgons el

segons diumenge de setembre,  restareu

astorats  en  veure  sortir  del  Castell  el

Senyor  de  Falgons  amb sos cavallers i

fidels vassalls...

Si  no  podeu anar a veure-ho, si us plau

en el Butlletí vinent.